Enric d'Hostalric i Colomer (Lleida 1856 o 1857 – Lloret de Mar 1921) ha estat una de les figures clau a la Catalunya occidental en l'etapa que va des de les dècades finals del segle xix fins a l'inici dels anys 1920. Com a batlle de Menàrguens, diputat provincial encarregat de la beneficència pública o bé president de la Cambra Agrícola de Lleida i sa Comarca, va tenir uns objectius que anaren més enllà d'una visió limitada de la realitat. Com a impulsor de la Cambra fou capaç de conjugar la cooperació amb les autoritats locals, la interpel·lació al govern central en una conjuntura com fou la de la Primera Guerra Mundial i reeixir en el foment de l'associacionisme pagès en els temes més importants que incidien en la vida econòmica de la pagesia lleidatana i de la Franja. Malgrat tot, ha estat un desconegut en la història lleidatana. Tot i formar part de l'elit agrària, els seus interessos anaren més enllà dels propis de la seva classe, de manera que emprà energies i patrimoni al servei de la pagesia i del món rural de la Catalunya occidental.
