Josep Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 1914 - Barcelona, 2002), és l'exemple perfecte de l'home consagrat a una vocació. En el seu cas, a la de la medicina social, mitjançant el seu somni del Cooperativisme Sanitari Integral. Aquest cooperativisme va arribar a crear una xarxa de serveis mèdics i hospitalaris, d'àmbit estatal, amb uns vint-i-un mil metges socis cooperatius, al servei de més d'un milió i mig d'abonats. I va aconseguir que l'Aliança Cooperativa Internacional acceptés la seva filosofia com a una branca especial del cooperativisme.
Tanmateix, home profundament i humanament religiós, perfeccionista i d'una immensa capacitat de treball, no va arribar mai a sentir-se veritablement satisfet de l'aparent èxit de la seva obra.
