La creació de COMRàdio va convulsionar el panorama audiovisual català i tota la situació política i social de Catalunya. La irrupció de la primera xarxa d’emissores locals connectades amb una nova fórmula va trencar l’statu quo comunicacional establert.
Aquest llibre sintetitza els primers anys de vida del projecte COMRàdio (1993-1996) a partir de l’anàlisi del seu model, amb les dades més significatives que la defineixen i el testimoni personal i contrastat dels seus promotors. Alhora, es fa ressò de la multiplicitat de factors que van incidir en el fet que la nova emissora constituís un revulsiu no exempt de controvèrsia. El llibre constitueix també una radiografia completa de la gestació, creació i recepció d'una emissora de ràdio pública.
Sílvia Cóppulo
Ha estat testimoni directe de bona part dels fets que s'expliquen al llibre, però no ha volgut refiar-se d'aquests coneixements i ha portat a terme una profunda investigació tant documental en arxius i hemeroteques com vivencial mitjançant entrevistes als personatges més importants en la creació de COMRàdio.
Periodista, professional de la ràdio i la televisió, Sílvia Cóppulo és llicenciada en Psicologia per la Universitat de Barcelona. Aquest llibre constitueix el treball d’investigació del seu doctorat a la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna, Universitat Ramon Llull.
Des de la productora que va fundar el 1993, ECOS, ha dirigit i presentat a COMRàdio, durant 10 anys (1996-2006), el magazín «Catalunya plural», el programa diari degà de l’emissora i el més premiat. A TVE-Catalunya ha dirigit i presentat el debat «Amb ulls de dona», l’únic en el panorama audiovisual que garanteix l’equitat entre homes i dones.
Anteriorment, ha col•laborat amb Catalunya Ràdio (1984-1996) dirigint i presentant programes d’actualitat i debat.
A TV3 ha codirigit i copresentat el debat «Polèmic» (1992-1993), i va ser adjunta de direcció de «La vida en un xip» (1990-1992) amb Joaquim M. Puyal.
Al llarg de la seva carrera, ha estat guardonada amb «La Mujer en la Unión Europea 2000», «Millor professional», per l’ICC de la Generalitat de Catalunya, «Premi Comunicació i Benestar» de l’Ajuntament de Barcelona, «Premi Equitat i Diferència entre Homes i Dones» de la Generalitat, «Micròfon de plata» de l’APEI-PRTV i «Òmnium Cultural» entre d’altres.
Amb Francesc-Xavier Altarriba i altres col•laboradors, ha publicat Nous perfils professionals de ràdio i televisió (1994).
