«El camell travat» arrenca en ple procés de descolonització dels països africans. Al poblat de Bahr-el-Kobà -que encara no se sap a quin país pertanyerà- diversos personatges africans i europeus (entre ells el català Pere Martí i el seu fill) tracten d'establir les regles del nou ordre, les noves relacions socials i de poder. Amb l'extraordinari paisatge africà de fons i amb una gran subtilitat artística, Rubió i Tudurí teixeix un fris de personatges aïllats i desplaçats, que, com l'Àfrica mateixa, van a la recerca de la pròpia existència. Com «No ho sap ningú», de la qual és continuació, aquesta novel·la és una mirada irònica i comprensiva a la realitat africana, de la qual Nicolau M. Rubió i Tudurí va ser un gran enamorat i un coneixedor profund.
Nicolau Maria Rubió i Tudurí
(Maó, 1891 - Barcelona, 1981) va ser arquitecte, jardiner i escriptor. Com a arquitecte va realitzar, entre d'altres, el Pavelló de Ràdio Barcelona, considerat el primer edifici racionalista d'Espanya (1923). Va ser director dels Parcs Públics de Barcelona i responsable del Planejament Urbà de Catalunya. Els seus treballs i estudis sobre jardineria han tingut una influència duradora. Autor de diverses novel·les. contes i obres de teatre, les seves obres més característiques passen a l'Àfrica, continent pel qual sentia autèntica fascinació. «No ho sap ningú» i «El Camell travat» representen el cim de la seva escriptura de ficció.
