Brunilda era la filla del poderós marqués Bernat de Vilian, senyor d’una fortalesa que, fa molts segles, era clau entre tres regnes. El pare s’havia criat sempre en guerra amb els veïns el que el va fer un home sever. I per por a que morís com sa mare, sempre tenia a Brunilda tancada dins el castell. Només li permetia, unes hores al dia, passejar-se per dins de l’hort que tenien. Quina cruel reclusió. No coneixia cap persona jove, llevat de les serventes que treballaven en el castell-palau.
