En un recòndit convent de carmelites descalces d'una illa propera a les costes mediterrànies, Armand de Montriveau, general de les guerres napoleòniques, sent, entre el cor de monges, una veu que li és coneguda. És la de la germana Teresa, una veu que esdevé un bàlsam per al cor abrandat del general perquè amaga la bella i fascinant Antoinette de Langeais. Casada amb el duc de Langeais, aquesta dona havia estat la reina de la societat parisenca, i tots els homes sucumbien als seus encants. Tanmateix, enamorada de Montriveau, el matrimoni de conveniència de la duquessa va impedir que l'amor es consumés. ¿Podrà reviure, aquest amor, tant de temps després, o ja serà massa tard? Sigui com vulgui, aquesta novel·la, indubtablement una de les obres mestres de Balzac, encara conserva el misteri i el poder de seducció que ha meravellat diverses generacions de lectors.
Honoré de Balzac (1799-1850) és considerat el novel·lista més important de les lletres franceses. La Comédie Humaine, el colossal projecte literari de tota una vida —que inclou obres transcendentals i immarcescibles com El cosí Pons, El pare Goriot o Eugénie Grandet, entre moltes altres—, el convertí en l'historiador del present i en el mestre de les generacions posteriors. No hi ha dubte que Stefan Zweig tenia raó quan deia: «Mai abans de Balzac no s'havia emprès deliberadament una comesa tan vasta; mai l'audàcia d'una voluntat descomunal no havia rebut una recompensa tan gran».