Ciència i amor amb la Cercallums
-
Aquesta setmana ha sortit a la venda Cercallums de Peter F. Hamilton i Gareth L. Powell. Una història escrita a quatre mans traduïda per Lluís Delgado i publicada per l'editorial Chronos. La setmana passada l'editorial me'n va fer arribar un exemplar amb una làmina i un punt de llibre a conjunt amb la portada, i quina il·lusió que estigui dissenyada pel granollerí Andreu Zaragoza. Comentar-vos que tant la làmina com el punt els tenim a La Gralla per a tots aquells que compreu el llibre.
-
Després de dues obres publicades per Chronos (que són una editorial que s'identifica amb la literatura de gèneres fantàstics) que es podríen llegir pràcticament fora de l'aixopluc del gènere, a Cercallums sí que no tenim el dubte de que és ciència ficció. De fet, sobretot a l'inici i al final, hi trobareu ciència de la dura. Són les dues parts que a mi m'han costat més però fora d'aquests dos moments puntuals, la història flueix amb soltura. És una narració en la que l'Amahle ens parla en primera persona i ens explica la seva aventura. Ella fa mil·lenis que viu com a cercallums, això vol dir que viatja de planeta en planeta recollint uns collars de memòria que després porta a un altre planeta perquè algunes persones puguin recrear i visualitzar les històries que contenen. A causa de la llunyania entre planetes, pels habitants de cadascun d'aquests emplaçaments, la Cercallums hi va cada mil anys i pràcticament la tenen com una deesa, mentre que per l'Amahle només passen uns pocs anys. És tota una experiència viatjar a aquests móns: uns móns que, tot i que l'Amahle els visita cada 1000 anys, sembla que reprodueixin èpoques de la pròpia Terra i que s'hi hagin quedat ancorats. Per exemple, el primer que visitarem és Despit d'Hivern que viu en l'edat medieval però també n'hi ha de futuristes. He de dir que alguns d'aquests móns estan poc desenvolupats i és una llàstima que els autors hi passin tant per sobre.
Per tant, de moment tenim que pels amants de la ciència ficció és un bon viatge, però també ho és pels que els hi agrada la història. Però al cóctel hi podem afegir els fans de la romàntica i és que ja a la primera escena coneixem el Carloman, tot i que es tracta d'un flashfoward i que a la novel·la representarà la figura que capgirarà la vida de l'Amahle. Doncs bé, sabem que des del principi que ells dos s'estimen amb bogeria però d'on neix el seu amor? Traspasa fronteres? Ho haureu de llegir...
-
Per acabar, comentar que és una novel·la breu de només 168 pàgines. Massa breu pel meu gust perquè, tal i com comentava, els contextos estan poc desenvolupats i sovint has de tirar enrere per entendre què passa o per ubicar-te correctament. Unes quantes pàgines més potser haguéssin ajudat al lector. Per altra banda, sovint ens posem un d'aquests collars de memòria, com fa l'Amahle i llegim els pensaments d'altres personatges, la majoria d'ells he de dir que són ruïns i li afegeixen un toc de divertiment a la narració però a voltes, també de confusió pel mateix motiu que els contextos narratius. Vaja, que un centenar més de pàgines no crec que haguéssin fet cap mal, és una història que podria explorar-se molt més. Però també us animo a explorar-la, encara que us quedeu amb ganes de més, segur que la trobareu divertida i l'aventura val molt la pena, així com la protagonista, l'Amahle. Un noia misteriosa, intrèpida i desafiadora que heu de conèixer.
Marina Santaeugènia