La infància al final del camí

Si voleu llegir un llibre d’aquests que et torna una vegada i una altra dins del cap, us recomano L’oceà al final del camí de Neil Gaiman meravellosament traduït al català per Lluís Delgado i publicat per Mai Més.

La història comença amb la visita d’un home a la casa de la seva infància i allà recordarà el moment en què un malson va entrar a la seva vida. Aquest malson començà amb el suïcidi d’un home dins del seu cotxe, un home que vivia en una habitació llogada a la casa dels pares del protagonista que en el moment de la història, té tan sols 7 anys. Mentre la policia interroga al seu pare, unes veïnes l’acullen a casa seva. Entre elles, la Lettie, una nena de només 13 anys, però amb una intel·ligència desbordant amb qui aniran a passar una aventura. Però amb aquesta aventura, el malson també entrarà a casa del nen.

Aleshores el que hi vivim és l’acceptació de diversos fets crítics i fatídics que pot viure una família en conflictes des del punt de vista d’un nen amb molta imaginació. I allò que és real, esdevé fantàstic. I tot i que ens agradaria a tots passar grans aventures quan som nens, al final del llibre, t’adones que realment el nen està bloquejant  tot un desastre familiar.

És un llibre que et fa passar molt mals moments, però amb tota la càrrega poètica i fantàstica del llibre, el gaudeixes  i et quedes plenament absorbit per les seves pàgines i et fa reviure una infància que no sempre és tan idíl·lica com te la volen presentar. Recomanable per tots els públics, des del públic juvenil fins als més grans. A uns els hi farà obrir els ulls o potser només viuran una gran aventura; i als altres, veure la infància des d'un altre punt de vista. I tant si t'agrada el fantàstic i el terror, com si no t'agrada, te'l recomano. L'estil poètic i l'originalitat fantàstica de Neil Gaiman segur que no et deixen indiferent. 

Marina Santaeugènia