Les ciències aplicades i les ciències socials participen d'una certa especialització que serveix per fer els coneixements més precisos, però fa que sovint s'oblidi el quadre general. En un univers complex com ho és l'atenció en salut mental, amb un substrat biològic i psicològic, però indubtablement immers en un oceà cultural, en què els estímuls, les causes i les conseqüències es barregen, l'esforç per conjuminar els recursos intel•lectuals de diverses disciplines esdevé de vital importància. En l'àmbit de la salut mental, difícilment la persona pot separar els seus problemes de salut de l'entorn social o, més concretament, del complex entorn sociofamiliar en el qual la malaltia es gestiona i es genera.
En un moment que els avenços en les àrees de la neurobiologia i la genètica en la societat occidental permeten aproximacions més precises a diferents trastorns psíquics, l'epidemiologia mostra l'increment de patologies de caire social i cultural, com els trastorns afectius. L'augment de les depressions i els equivalents depressius en l'última dècada és una de les preocupacions de les autoritats en salut mental en els països desenvolupats.
L'objectiu d'aquest llibre és descriure la manera com interpreten i viuen la malaltia depressiva els pacients i els seus familiars. Aquest estudi es diferencia dels realitzats fins ara a l'Estat espanyol en el fet que no intenta ser un estudi medicopsiquiàtric sobre la diagnosi, l'etiologia i les causes de la depressió, ni un manual d'autoajuda per als pacients i els familiars, sinó que intenta des d'una visió socioantropològica reflectir les vivències dels pacients i dels familiars quan una persona és diagnosticada de depressió. A la vegada, s'observa com la persona, la família i la xarxa social reinterpreten, analitzen, s'adapten o es desadapten com a resposta a la malaltia d'un dels seus membres, tant a nivell particular com institucional.
