La culpa, el victimisme, la por, la ira, l’ansietat o la tristesa són emocions bàsiques que ens roben el benestar. Però si som capaços d’aconseguir que el nostre organisme sols es dispari en situacions d’emergència real, si controlem les nostres reaccions davant les situacions que ens alteren innecessàriament, la nostra felicitat creixerà exponencialment.
I és que la nostra felicitat depèn de nosaltres. Per a ser feliç no és prou amb esperar passivament, cal actuar. Si sempre fem el que hem fet, tindrem el que sempre hem tingut. Per això és hora de canviar.
Perquè la felicitat no és el destí del viatge, sinó l’actitud amb què es viatja per la vida. La felicitat és una manera de viure, i sí que es pot aprendre. El pas més important és acceptar que som els responsables del nostre propi benestar. I és d’aquesta responsabilitat de la que ens parla Ser feliç és fàcil.