L'autor narra alguns records de la vida al seu poble de Foios sota el franquisme i les seves vivències a París, on freqüenta de molt jove la Casa Regional Valenciana fundada pel seu pare, i a partir de 1959 el Casal de Catalunya, on coneixerà Romà Planas, a qui l'unirà una gran amistat i una trajectòria política en comú de tota una vida. Des del primer moment al costat de la Generalitat de Catalunya i del seu president exiliat, els dos amics fundaran, amb un grup de joves catalans, la Joventut del Casal i crearan la revista Foc Nou, òrgan de la Joventut; organitzaran el 1965 els Jocs Florals de la Llengua Catalana a París, que mobilitzarà per primera vegada el conjunt de les forces polítiques de l'exili i, a partir de 1967, instauraran la Festa del Llibre Català a París. El 1969 fundaran amb Jordi Pujol les Edicions Catalanes de París. L'evocació de les seves vivències serveixen de fil conductor a l'autor per explicar la seva identificació amb els vells vençuts i rendir a la generació que va defensar les llibertats i la justícia social en una guerra fratricida sense pietat, la gratitud i el reconeixement que es mereix.
