El passat, present i futur de la vertebració del territori català.
Les reflexions d'una veu de referència en el debat territorial del nostre país.
Aquest llibre constitueix un repàs panoràmic del que significa i ha significat al llarg dels anys el concepte «Catalunya-ciutat» en oposició a algunes concepcions que redueixen tot el nostre país, Catalunya, a la seva capital, Barcelona. L’arquitecte Ribas i Piera pretén anar més enllà d’aquest concepte i, tot reconeixent que Barcelona ha estat i és la garant de la identitat catalana, vol posar en valor la xarxa de pobles i ciutats que vertebren el territori català, així com la seva gent i les múltiples potencialitats del país.
Les extraordinàries precisions de l’autor, un profund coneixedor del territori, adverteixen del perill de confrontar políticament Barcelona i Catalunya i que cal tendir cap a la Catalunya-ciutat, entesa com a sinònim de progrés, equilibri i benestar.
Manuel Ribas i Piera
Nascut l’any 1925 és Doctor Arquitecte i llicenciat en Dret, tècnic urbanista (IEAL) i membre de l’Institut d’Estudis Catalans des de l’any 1978. És també professor emèrit de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona.
Va participar en l’elaboració del Pla provincial urbanístic de Barcelona (1962) i de l’Esquema director de la regió metropolitana (1968); és autor dels plans generals urbanístics de Palma de Mallorca (1972), Múrcia (1977), Tortosa (1984) i Ripoll (1989), i del Pla especial de la Ronda de Dalt de Barcelona (1987).
Ha escrit els llibres «Jardins de Catalunya» (Edicions 62, Barcelona, 1991) i «Nicolau Ma Rubió i Tudurí i el plantejament regional» (Edicions Altafulla, Barcelona, 1995).
Ha rebut la medalla «Narcís Monturiol» al mèrit científic i la Creu de Sant Jordi, atorgada per la Generalitat de Catalunya.
