Aquest assaig clàssic sobre la implantació i la repressió del franquisme al País Valencià, però també sobre els primers intents de normalització i modernització de les nostres lletres, va guanyar l’any següent de la seua primera edició el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians. Es tracta d’una aproximació històrica i literària molt ben documentada sobre el fosc període de la postguerra. Els escriptors i els protagonistes de la reanimació dels anys trenta havien estat emmudits: l’exili, la presó, la censura i les execucions són algunes de les formes més conegudes de repressió que va imposar el Generalísimo. A més d’això, al nostre país es produeix una subtil desviació de la tradició, que l’autor designa com un procés de folklorització. Malgrat aquests mecanismes de depuració, aviat apareix tota una sèrie d’intents de represa de la nostra cultura. Si bé la literatura es mou i s’explica en termes de resistència i clandestinitat, a partir del final de la dècada dels quaranta s’ha de fer referència a un primer moviment seriós en el camp de la infraestructura cultural.
