En un món dominat per grans imperis com els Estats Units d'Amèrica o la Unió Europea, que proveeixen mercats i béns públics, les petites nacions tenen l'oportunitat d'autogovernar-se sense tenir un exèrcit propi ni fronteres ni duanes, és a dir sense ser un estat sobirà. En canvi, els estats tradicionals són massa petits per a la seguretat, el comerç i la comunicació i massa grans per garantir un bon autogovern democràtic.Espanya és el cas més clar d'intent fallit en la construcció d'un gran estat nacional a Europa. Catalunya, si bé és massa petita per governar Espanya, és massa gran per desentendre-se'n. En l'Europa actual, la diferència entre la independència formal i l'autonomia de les petites nacions és només una qüestió de grau. La veritable ‘sobirania' consisteix a tenir un lloc a la taula de la Unió Europea.
