Joan Tutau i Vergés (Figueres 1829–1893), impulsor del cooperativisme, va viure intensament la política, l'economia i el civisme en una vida professionalment plena.
El 1863, va introduir el moviment cooperatiu, i fou el primer difusor de les cooperatives de consum, que sempre recomanà a la classe obrera. Fou precursor dels sindicats agrícoles i capdavanter, amb Abdó Terrades, Martí Carlès, Narcís Monturiol i Pere Caimó, dels republicans federals.
Escrigué a Almanaque democrático i El Ampurdanés. El 1854 sortí elegit segon alcalde de Figueres. El 1862 viatjà a Rochdale amb F. Garrido. El 1869 guanyà les eleccions a les Corts Constituents, on es declarà lliurecanvista, i el 1870 votà contra la monarquia i a favor de la República Federal. El 24 de febrer del 1873 va ser nomenat ministre d'Hisenda.
Formà part de l'Ateneu Lliure de Catalunya, de la Junta Revolucionària de Barcelona, de la Societat Catalana General de Crèdit i de l'Ateneu Barcelonès.
