El moviment veïnal va constituir, durant els darrers anys del franquisme i al llarg de la transició, un dels àmbits més rellevants de mobilització de sectors amplis de població a les ciutats de Catalunya. Per aquesta mateixa raó, va tenir un protagonisme central en el desgast de la dictadura a escala local i en la transformació i la dignificació de l´espai urbà. El present estudi reconstrueix i analitza la trajectòria d´aquest moviment des dels seus orígens més llunyans fins a la darreria dels anys setanta. L´obra és fruit d´una recerca col.lectiva, promoguda per la Confederació d´Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC), amb el suport del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya i duta a terme per investigadors del Centre d´Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica (CEFID-UAB) en el marc d´aquesta institució de recerca.
Consta de tres parts: la primera, formada per dos textos, està dedicada al sorgiment i als primers anys de la trajectòria del moviment veïnal; la segona estudia el període de més àmplia mobilització urbana i de màxima fortalesa de l´associacionisme veïnal, la segona meitat dels anys setanta; la tercera i última s´ocupa dels continguts de transformació social anticapitalista que, tot i no materialitzar-se, van formar part de projectes, de mobilitzacions i de la mateixa identitat del moviment. Amb aquesta aportació es vol oferir una visió de conjunt, fins ara inexistent, de la realitat i l´experiència d´aquest moviment i de la seva incidència en la societat catalana durant un període clau de la nostra història.
