L’Algèria francesa dels anys convulsos del conflicte colonial, una societat esquinçada on encara pervivia un món camperol tradicional, en una època marcada intel·lectualment per la contraposició entre el marxisme, la fenomenologia i l’estructuralisme, fou el context en què el jove Pierre Bourdieu realitzà el seu aprenentatge com a científic social i intel·lectual. Fruit d’aquesta experiència intel·lectual i política va ser aquest llibre. Unes recerques antropològiques sobre el món berber algerià, redactades als anys seixanta, no sols eren una aportació positiva al coneixement d’aquesta societat “tradicional”, sinó que sotmetien a la crítica un estructuralisme que regnava en els medis intel·lectuals francesos. A quasi quaranta anys de la seua publicació, aquests estudis, traduïts ara al català, continuen sent suggestius per als antropòlegs.
