La nobiliària és la disciplina que estudia tot allò que fa referència a la noblesa i els nobles. Noble, en l’antic règim, era l’individu que, per naixença o per gràcia del sobirà, pertanyia a l’estament noble, considerat distint dels simples ciutadans i que gaudia de preeminències hereditàries. Avui dia un noble no és res més que un membre de la noblesa, que es diferencia de la resta dels mortals només pel fet que, provant-la, pot ingressar en alguna de les corporacions nobiliàries existents.
La noblesa, la trobem a totes les civilitzacions en la civilització cristiana de l’Europa occidental, pel fet que la noblesa va lligada a un bé immoble: el feu. Cal no oblidar, també, que l’autoritat ha estat considerada com una cosa sagrada. Un cap tenia el seu poder per delegació dels déus o de Déu. La raça ol a nissaga dels sobirans havia estat escollida i cadascun d’ells havia estat ungit pel Senyor. I aquest sobirà, delegat de Déu, delegava als seus caps de guerra, als administradors de les seves províncies o als seus consellers i als seus jutges una part d’aquells poders. Per tant, qui posseïa una parcel.la del poder diví havia d’ésser de naturalesa excepcional, un notable, un noble.
