El sector de la comunicació viu una profunda transformació, agreujada per la crisi econòmica global i la del sector de la construcció. Internet ha marcat el canvi dels hàbits de consum de mitjans de comunicació per part d'una ciutadania que prioritza el consum d'informacions gratuïtes i que té accés a eines digitals del web 2.0 per participar en el debat públic i generar els seus propis continguts. La democratització de la informació com a expressió idealitzada d'una era de gran soroll i una allau d'impactes d'actualitat, una era de sobreinformació sense precedents, situa els professionals davant d'un repte important: adaptar-se al nou context preservant els principis de rigor i credibilitat de l'ofici. La convergència tecnològica i audiovisual és imparable. Les noves generacions de periodistes han de ser polivalents i multimèdia, és a dir, competents per afrontar la convergència de plataformes i suports. No han de fer de la tecnologia, que permet guanyar en agilitat i redueix costos, un problema; més ràpid i més barat no ha de voler dir menys rigorós. Així doncs, no ha de ser tampoc l'excusa per deixar la informació només en mans dels ciutadans.