«Sobre parlar i escriure» és el subtítol d’aquest recull i potser n’hauria de ser el títol principal, perquè el llenguatge és un dels seus temes recurrents: el llenguatge parlat en públic. Aquests papers tracten, més que res, sobre maneres diverses de converir les idees –i les emocions, i els records, i l’experiència de viure– en alguna forma de literatura. I sobre la circulació d’aquesta literatura, sobre el seu valor o el seu sentit, sobre la densitat d’alguns clàssics grecs o sobre les maneres possibles de llegir un clàssic medieval, sobre les relacions que les persones i els llibres poden establir entre pobles pròxims o remots. El sentit actual de la literatura i de la crítica, Montaigne i Joan Fuster, la literatura autobiogràfica, l’obra de Dant, les relacions entre italians i catalans o la tragèdia grega són alguns dels temes d’aquestes pàgines en les quals l’erudició, les idees i l’estil literari estableixen un diàleg fecund, que esdevé una autèntica festa per als lectors.
