El llegir no fa perdre l'escriure aplega un total de 24 treballs de crítica literària, una de les cares menys conegudes del polièdric Pedrolo, que ressenyen autors i títols cabdals de la literatura universal: Joyce, Faulkner, Lautréamont, Hemingway, etc. Curts assaigs publicats com a pròlegs de traduccions que ell mateix havia fet, notes i crítiques literàries editades entre 1951 i 1982; des de la narrativa de la generació perduda fins a la poesia visual. Uns textos que, sens dubte, ens aproximen la cosmovisió pedroliana: una totalitat narrativa on ètica i estètica, forma i món, són un projecte comú.