El divan d'Ivan va ser, a finals del segle passat, el programa de televisió emblemàtic, dels catalans que van protagonitzar la transició entre el segle 20 i el 21. De la repressió sota la dictadura franquista a la llibertat sexual de les dones amb la píndola i abans de la sida, del somni comunista a la caiguda del mur Berlín. Al Divan d'Ivan van hi van parlar de la seva vida personal i dels seus sentiments, tal com raja, comediants, polítics, escriptors, artistes, futbolistes, empresaris o militants gais i veterans de la nova cançó. Transcrites amb fidelitat absoluta, les converses del Divan adquireixen, llegides en aquests inicis del segle 21, un interès històric excepcional i constitueixen l'autoretrat impagable d'aquella generació i en alguns casos el testament dels que van morir abans d'hora.
Afegint a la seva feina de periodista la de filòleg, Ivan Tubau analitza la llengua col·loquial dels entrevistats i en sotmet les seves característiques -dialectals o fruit del contacte de llengües- a una enquesta entre estudiants de periodisme i professionals destacats: locutors i periodistes; assessors i correctors; directius d'emisores; professors de periodisme audiovisual i lingüistes. Iniciat el segle 20 i en un context de rígida normalització lingüística escolar i mediàtica contrestada per noves allaus inmigratòries hispanoparlants procedents d'Amèrica llatina, les conclusions de l'estudi es poden considerar com a llibertàries, possiblistes i, sobretot, realistes.
Ivan Tubau és doctor en filologia francesa i catedràtic de periodisme cultural a la universitat de Bellaterra, on ensenya i investiga des de 1975.
