“Anar i tornar de Saidí es pot fer per camins diferents, i a mi fa vint-i-cinc anys m’agradava sobretot la carretera de dalt.” En aquest llibre fora del comú se’ns hi descriu la transformació de Saidí -un poble a la frontera aragonesa- com a resultat del canvi de l’olivera per l’horta, el pas del secà al regadiu, la desaparició del bestiar i l’aparició esclatant de la fruita, de la prosperitat consegüent i de la modificació i desballestament dels hàbits que tot això comportà. Però hi són descrits també -i no amb força menor- els efectes sobre una noia, la narradora, a qui ja no calgué treballar al camp i pogué estudiar a ciutat -modificant uns hàbits ancestrals-. Amb una habilitat tan allunyada de bucolismes deliqûescents com de planys jeremíacs, a mig camí de la crònica, l’evocació lírica i el despit, Mercè Ibarz ens fa sentir les palpitacions d’una terra al límit del desconcert.
“La terra retirada” descriu un “terrain vague”, un paisatge que és un espai interior, amb les qualitats d’un bon reportatge i l’alè de l’autèntica literatura.” JULIÀ GUILLAMON, La Vanguardia
“La terra retirada és un testimoni impagable.” JOAN TRIADÚ, Serra d’Or
