Sergi Vilalta treballa en un banc i ha publicat ja un parell de llibres. Encoratjat pel seu editor, ara vol escriure una novel·la on totes les immoralitats siguin possibles, un monument de maldat que regalimi sang per les solapes. Persuadit que el projecte, si pot dedicar-hi prou temps, el consagrarà com a escriptor, demana — contra les pròpies conviccions — una de les ajudes a la creadó literària que concedeix una fundació de prestigi. La contraposició entre els principis inflexibles de Vilalta i la biografia, dibuixada a contrallum, d'Arcadi Artiaga — que potser no és tan sols el protagonista sense escrúpols de la novel·la que escriu — desencadena una crisi que es posarà de manifest, de forma definitiva, amb la publicació del llibre. Intensa i absorbent, La puresa del porc presenta la relació conflictiva d'un escriptor amb la pròpia obra com una història tràgica i, irònicament, com una sàtira subtil de la indústria literària actual.
