Charles Lutwidge Dodgson, a trenta anys, ajudant de matemàtiques al Christ Church de Cambridge, aficionat a la fotografia, isqué a berenar la tarda del quatre de juliol del 1862 amb les germanes Liddell, i durant un passeig en barca pel Tàmesi contà una història en què una de les Liddell, Alícia, era la protagonista. Se sap que tomaren cap a dos quarts de nou. D'aquell i d'altres passeigs en barca (record dels quals és el capítol cinquè del present llibre) sortiren les primeres aventures d'Alícia. Set anys mes tard, el 1869, acaba el primer capítol de l’Espill i l'envia a l'editor. El Ilibre sencer ix el desembre del 1871, sis anys abans que L'Atlàntida fos premiada als Jocs Florals de Barcelona. El 1870 havia contactat amb Tenniel, dibuixant d'humorisme
polític a Punch, perquè, com ja havia fet amb la primera Alícia, il·lustrés ara la seua segona novel·la.
