Impregnada de jazz pertot arreu, Take five és la primera incursió literària d’un autor que, seguint el ritme d’aquesta peça de Dave Brubeck, ha sabut crear un entramat narratiu sòlid i atrevit. Barcelona és l’escenari on el sexe i la mort, la vida i l’abisme, es barregen de manera incessant, quasi frenètica. La fascinació de tres nois per un músic de jazz retirat i els pensaments obsessius d’un d’aquests joves per Laura són els fonaments que basteixen una meditació sobre l’infern, el mal i la ingenuïtat no acceptada. Una cadència perillosa, un risc assumit i qui sap si, al final, tan sols una submissió. «Per a mi, tot allò que succeïa tenia una relació directa amb el jazz, amb la seva essència multiforme. Vivia aquella explosió de fets i confessions recents com qui escolta un tema de be-bop i es perd en la seva naturalesa caòtica—aparentment descordada i atzarosa—però és conscient que la seva evolució manté una inevitable unitat argumental, i que, per allunyada que sigui la digressió solística del moment, sempre s’acaba retornant a la idea bàsica, al nus del tema en qüestió.»
