«Us entrego aquest llibret perquè us observeu a vosaltres mateixos», deia Lichtenberg quan va publicar els seus cèlebres aforismes. En aquest recull, David Colomer exposa amb un estil insolent, a estones despietat, el dolor i la felicitat de les persones, enfrontades a un destí que tan sols l’absurditat pot aspirar a governar. Tots estem sotmesos a les pessigades de la multitud, a les ferides del desconsol, a la tragèdia de riure’ns de tot. En definitiva, ningú no s’escapa dels petits accidents de la vida, dels danys col·laterals.
