«L’amor crea, com per encantament, un passat del qual ens envolta. Ens dóna, per dir-ho així, la consciència d’haver viscut molts anys amb un ésser que no fa gaire ens era quasi estrany. L’amor és només un punt lluminós, i sembla tot i això emparar-se del temps. Fa uns dies no existia, aviat ja no existirà; però, mentre existeix, escampa la seva claror sobre l’època que l’ha precedit i sobre la que l’ha de seguir.»
