La vida perdurable ens presenta, principalment, el despertar d’una consciència i una crisi sentimental. Però, més enllà de l’argument de base, els seus protagonistes -que es mouen en l’ambient ambigu d’una ciutat petita: Manacor, a l’illa de Mallorca- viuen la sensació dolorosa d’oscil·lar entre allò que és sòlid i allò que és fugisser; entre allò real i intocable i allò passatger i fictici; entre el que són les escorrialles d’una joventut despreocupada i el que significa l’edat adulta. com a les grans novel·les clàssiques, el retrat de costums no és una finalitat en ell mateix, sinó un mitjà per destriar, als comportaments humans, tot allò que la vida conté d’indefens i de feble.
