«El sentit. Però cap raó de ser. Només els ulls tancats mentre imagina en silenci la bola del món que es desplaça amb el soroll de cent mil mecanismes, mentre atribueix a cadascuna de les espurnes de temps—que constitueixen el recorregut monòton i el·líptic—l’esclat i l’origen d’innombrables accions: milions de persones que s’enamoren, negocien i maten, en un únic instant.» Els personatges d’aquesta novel·la creuen els seus moviments velats a l’entorn d’una casa. Més valuosa que la transacció econòmica que hi plana i més present que els projectes que s’hi cerquen, aquesta casa illenca imanta una història impecable sobre la condició humana—la dels personatges, que és també la nostra—i sobre els anhels i els fracassos que ens deixen sempre al llindar—la clau de tots els secrets—de les persones.
