SEGONA EDICIÓ
La crònica apassionant d’un temps de misèria i picaresca, de repressió i restriccions.
Un estil extraordinari, una llengua viva, una història captivadora. Un llibre que es beu d’un glop.
Quan anàvem a l’estraperlo és un testimoni extraordinari de la lluita per sobreviure, de la picaresca dels pobres per burlar l’autoritat i guanyar-se el pa de cada dia. Amb un estil despullat, directe i vibrant, a mitjan camí de la novel·la d’aventures i la crònica, Víctor Labrado reconstrueix la memòria d’un temps duríssim: del final de la segona República a la immediata postguerra, quan a la misèria i la fam calia sumar la repressió franquista.
Dalt d’una bicicleta, a trenc d’alba i escapant sempre de la guàrdia civil, el jove protagonista de la novel·la recorre pobles i ciutats de València i Alacant carregat d’arròs, oli o sardines. En una època de racionament dels aliments bàsics i de restriccions de tota mena, anar a l’estraperlo era una de les poques sortides dignes.
Víctor Labrado
Va néixer a Sueca (la Ribera Baixa) l’any 1956, està casat i és pare d’un xiquet i una xiqueta. Va estudiar a l’Escola de Magisteri de València i després es llicencià en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona. Actualment compagina l’ensenyament amb el càrrec de Coordinador de la biblioteca i casa-museu Joan Fuster, a la seva ciutat natal. Ha publicat els llibres «La mestra» (1995), amb gran èxit de public, «La guerra de quatre» (2002), «Llegendes valencianes» (2007) i «El segle valencià» (2008).
