«Mentres nosaltres, catalans, no haguem arribat a una definitiva expressió artística del nostre tipus femení; mentres la nostra pintura sigui tan orfa de representacions parelles com ho és fins avui la nostra poesia; mentres el retrat constitueixi, entre pintors, un genre de comerç, d’encàrrec; mentres la bellesa viva no constitueixi obertament i predilectament entre nosaltres tema de públiques preocupacions, la Maja de Goya seguirà davant el món representant-nos i no ens podrem queixar en justícia de «les andalouses de Barcelone», i de lo demés que ve amb les andaluses de Barcelona.»
