Matapari, el nen protagonista de Els infants també neixen de les estrelles, ho va dir ben clarament: ell no hauria d'haver vingut al món. El que passa és que va ser l'últim a néixer de trigèmins i ho va fer dos dies després dels seus dos germans, potser per discreció o per prudència. D'aquesta feta, va rebre el do de la curiositat insaciable pel món i per tot allò que veia al seu voltant. Amb els ulls de la innocència, de vegades trobava que tot era estrany: des de les coses més frívoles fins a les altes esferes polítiques del seu país. Aquest infant falsament naïf descobreix les vicissituds d'un continent, Àfrica, que és ostatge dels seus propis dirigents postcolonials reclosos en la fortalesa del seu Partit Únic.