Quan parla L'angoixa dels rebels, Malika Mokeddem escriu: "En aquest llibre tracto de remuntar els meandres, de sondejar les opacitats. Em proposo escorcollar les angoixes, la fantasmagoria, les reminiscències, les lluites, les rebel·lions, les transgressions, de les quals les nits sense dormir són el gresol. Hi trobo intacte el pànic dels despertars sobresaltada a partir dels tres anys i mig. Amb el dret a l'insomni conquereixo també el de tenir un cos per a mi sola, diferent del nucli familiar. La solitud i la lectura seran les úniques llibertats fins a la fi de l'adolescència, fins que vaig marxar del desert."