Una extraordinària novel·la sobre Odiló: un ésser que, en solitud, cerca la veritable identitat de l’home davant de la divinitat.
La Veu d’Odiló és la història d’una recerca singular. Després de l’esmicolament de l’imperi romà, la civilització d’Occident toca fons i arreu no hi ha sinó un paisatge de ruïnes i violència. En aquest món en crisi, un home s’enfila al capdamunt d’una muntanya. Odiló ha bescanviat una existència confortable per la soledat sorollosa dels cims.
Després de mort Odiló té el privilegi de tornar al món: serà ell mateix qui ens narrarà la seva vida excepcional, la vida d’algú que cerca dins seu per trobar l’Altre, o que busca l’Altre per trobar-se a si mateix. Per escoltar una Veu. ¿És un sant, un boig, un il·luminat, un heretge, o potser un farsaire?
Inici de la novel·la
«He mort però he hagut de retornar al món dels vius. El perquè del meu traspàs és un fet banal, sense importància, i més en uns temps en què la mort ha guanyat el pols a la vida. Però vet ací que després de morir se m’ha concedit el retorn, i això, no cal dir-ho, són altres calces. Res més lluny que considerar-ho un privilegi o una gràcia, sinó un pes que cal assumir amb la mansuetud acreditada dels ases de càrrega, o dels ases de colps, que per al cas és el mateix. Aquest retorn suposa, més que res, la meua pròpia penitència. Sóc ací de mala gana i perquè hi ha vots d’obediència que ens lliguen, qui ho havia de dir, dellà la mort, ens estalonen el destí, ens persegueixen com el llebrer que ensuma el rastre de l’animal fins a donar amb el cau. Hi ha compromisos que no prescriuen mai, ni quan llicenciem el cos, ens alliberem del calabós dels sentits i naveguem en la narcosi d’un son que el pensàvem etern, o si més no fins que les fanfàrries de l’Apocalipsi clausuraran aquesta anècdota fútil de la Creació.»
Ferran Garcia-Oliver
Va néixer a Beniopa (la Safor) l’any 1957. Treballa com a professor a la Universitat de València, tasca que compagina amb la investigació i l’escriptura. Com a historiador ha publicat, entre altres títols, «En la vida d’Ausiàs March» (1998) i «La vall de les sis mesquites» (2003).
És autor també dels llibres de narrativa «Oc» (1989), «París particular» (1993) i «Per espaiar la malenconia» (1995).
