La terra porpra, «un dels pocs llibres feliços que hi ha a la terra», segons paraules de Borges, narra el vagareig forçós d’un anglès per la convulsa Banda Oriental (l’Uruguai d’avui) i la seva tornada a Buenos Aires. Ha estat considerada unànimement l’obra mestra de Hudson que, en la primera edició, de l’any 1885, duia el títol eloqüent de La terra porpra que Anglaterra va perdre (escurçat posteriorment per voluntat de l’autor): és la descripció humana d’un món perdut, tan epifànic com somiat, en el qual el protagonista es va convertint gradualment a una altra moralitat, que, tornant a Borges, «recorda una mica Rousseau i anticipa una mica Nietzsche».
