Una absència total de patetisme recorre aquest text pertorbador sobre l’experiència femenina en les condicions extremes d’un camp de concentració. Amb una objectivitat desprovista de qualsevol retòrica, que de vegades arriba a convertir-se en distanciament irònic, l’autora entrellaça sis relats sobre les condicions d’una vida portada al límit de l’humà. No hi ha gaires testimonis literaris de l’Holocaust des del punt de vista femení: en les condicions del camp, la supervivència de les presoneres es feia doblement difícil. Però, al mateix temps, hi ha una mena de percepció de l’inhumà que solament es troba en els testimonis d’Anna Frank, Evgenia Ginzburg o Liana Millu. Com afirma Primo Levi a la introducció que va escriure per aquest llibre, «El fum de Birkenau és un dels testimoniatges europeus més intensos sobre el camp de concentració».
