Un cop adonat de l'existència grisa que va deixant la seva trajectòria vital, Salvador Duran cercarà protagonitzar una proesa que el catapulti cap a la notorietat, i de la notorietat cap a la transcendència. Aquesta acció acabarà per posar en perill la seva integritat emocional en sotmetre'l, alternativament, a les situacions més ridícules, però també a les més dramàtiques. Amb un llenguatge espontani i desinhibit i un ritme narratiu intens, l'autor ens proposa un text carregat d'humor i alhora de reflexió, dins la tensió constant entre la trivialitat i la transcendència.
