L’any 1963, en la privadesa més absoluta, John le Carré va escriure L’espia que tornava del fred, novel·la que amb el temps es convertiria en un clàssic de la literatura d’espionatge. Cinquanta anys després, en un pròleg inèdit revelador, John le Carré fa balanç d’aquells inicis i de l’esclat que va suposar la novel·la. «Vaig escriure L’espia que tornava del fred quan tenia trenta anys, en un estat d’intensa tensió i aïllament, i en la més absoluta intimitat. Aleshores era un funcionari d’intel·ligència amb la tapadora de diplomàtic a l’ambaixada britànica a Bonn. Era un secret per als meus companys de feina, i la major part del temps per a mi mateix. Havia escrit un parell de novel·les, necessàriament amb pseudònim, i l’organització per a qui treballava m’havia donat el vistiplau per publicar-les. Després de pensar-s’ho molt, també van donar el vistiplau a L’espia que tornava del fred. Encara avui no sé què hauria fet si no me l’haguessin donat...» JOHN LE CARRÉ