Donat per mort, el febrer de 1807, sobre el camp de batalla d'Eylau, a Prússia, el coronel Chabert, company
d'armes de Napoleó, no pot tornar a París, després d'un llarg peregrinatge, fins al 1818, ja durant la Restauració
monàrquica. Allà descobreix que la seva casa ha estat ederrocada, la seva fortuna repartida, i que la seva dona s'ha
tornat a casar amb el comte Ferraud, home ben vist pel nou poder. Chabert apel·larà a la llei per mirar de recuperar el
seu nom, el seu rang, els seus béns, la seva fortuna i la seva dona. Però el món s'ha capgirat, la societat ha canviat,
la vida ha seguit el seu curs. Malgrat l'ajut del procurador Derville, Chabert es deixa enganyar per la comtessa, però
acaba refusant una "transacció" en què perdria el seu honor. Prefereix abandonar el lloc i no ser més que l'intern
número 164, en l'anonimat d'un hospici per a vells.