La cultura i l'art en el purità i aïllat primer franquisme.
Ara fa cinquanta anys, Barcelona inaugurava el Museu Picasso, fet que certificava la voluntat col·lectiva de reprendre el projecte cultural i de país anterior a la Guerra Civil. Enrere quedaven dues dècades en què, superada la immediata postguerra, la voluntat de modernització cultural del país havia maldat per sobreviure, adaptant-se a unes circumstàncies profundament adverses, en forma d'una modernitat no sempre visible que va sobreviure amb cautela durant els primers anys del franquisme fins a l'arribada de la nova atmosfera aperturista dels anys 60.
Els autors reflexionen sobre les polítiques culturals, les orientacions estètiques, les circumstàncies històriques i els protagonistes més significatius entre 1942 i 1963, d'acord amb les úniques estratègies possibles aleshores: resignació, restauració o resistència.
Repàs de les manifestacions artístiques i la vida cultural al llarg del primer franquisme, en què la recerca de la modernitat artística queda latent.
* Articles dels millors experts en l'art de l'època, que s'està revalorant.
* Es tracten sobretot tres disciplines artístiques: arquitectura, pintura i literatura