Als catalans que els van viure sent joves, els anys 60 van deixar un record ple de nostàlgia, malgrat totes les seves mancances, malgrat les limitacions del sistema polític. Viure uns temps de plena ocupació, de millora de les condicions de vida per a tothom, d’entrada en la societat de consum no són coses que es puguin oblidar fàcilment.
La Catalunya dels seixanta fa un retrat de gairebé dues dècades de la nostra història recent. Va ser una època inoblidable, impregnada avui de nostàlgia: la lluita pels drets col•lectius, la política emergent però clandestina, la irrupció del 600 i la televisió, l’arribada massiva de turistes i d’immigrants, la minifaldilla i la pota d’elefant, els Beatles i els hippies, els concerts de folk i la nova cançó...
Les vivències dels anys seixanta han deixat una empremta irrepetible en tota una generació que va viure la pèrdua de la por i va descobrir la màgia de les revolucions i les utopies. Basant-se en una magnífica documentació gràfica, recollida per Guillem Huertas, sovint inèdita, Josep M. Huertas i Jaume Fabre, periodistes de llarg recorregut, han creat aquesta obra, un homenatge sentimental a un temps i a un país que ja no tornaran, però que aquest llibre evoca amb tota la seva efervescència.
