Amb el poema èpic Mireia, el més cèlebre de Frederic Mistral (Premi Nobel de Literatura 1904), s’aconsegueix una veritable fita en el renaixement de les lletres occitanes. L’obra, que en dotze cants narra la història d'amor de Mireia amb un pobre cistellaire, retrata el paisatge de Provença amb tota la seva llum i reflecteix l’autèntica bellesa de la vida i les feines del camp amb majestuosa simplicitat. L’èxit popular de Mireia fou immediat.
La poeta Maria-Antònia Salvà (Palma de Mallorca, 1869 – Llucmajor, 1958), encoratjada per Carner i pel propi Mistral, va traduir l’obra l’any 1917 i, en paraules de Josep M. de Sagarra, va aconseguir «una de les més belles gestes de la nostra poesia. Mireia sortia de les mans de Maria-Antònia Salvà tan pura i tan salvatge com el poema provençal.»
Aquesta edició recupera la primera versió de la traducció, amb tota la força i el ritme originals, sense els retocs extraliteraris que s’hi havien fet en edicions anteriors.