Guillem Clua (Barcelona, 1973) és llicenciat en periodisme per la UAB. Va iniciar la seva formació teatral a la London Guildhall University el 1994. A partir del 2000 va vincular-se a l’Obrador de la Sala Beckett on va tenir de professors, entre altres, a David Plana, Enric Nolla i Jordi Galceran. La seva opera prima, Invisibles, guanyà el Premi de Teatre Ciutat d’Alcoi 2002. Va escriure la dramatúrgia de l’adaptació per a l’escena de Mort a Venècia de Thomas Mann (Sala Muntaner, 2002) i la peça curta L’evocatriu (Teatre Bartrina, 2003). El 2004, va guanyar per segona vegada el Premi Ciutat d’Alcoi, en aquesta ocasió amb l’obra que teniu a les mans La pell en flames. Des de fa dos anys és guionista de la sèrie El cor de la ciutat (TV3).A La pell en flames, un fotògraf torna per primer cop al país del tercer món on fa vint anys va captar la imatge que el va fer famós. Allà l’espera una terra erma i assolada per la guerra, i també una periodista que oculta un secret esfereïdor. El seu encontre fa palès que una simple foto pot canviar per sempre més la vida de les persones que hi estan implicades, tant la de qui va mostrar la cara com la de qui es trobava darrere de l’objectiu en el moment de disparar. En aquest encontre també s’evidencia que aquella fotografia va modificar la història d’un país sencer mentre en un altre de ben llunyà es convertia només en una icona barata estampada en samarretes postmodernes; que la seva difusió va representar la fortuna per a alguns i, potser, la desgràcia per a altres... i que, en qualsevol cas, ningú no recorda els milers de persones que van haver de morir perquè aquesta fotografia existís.
