Un escriptor amb un sòlid present i un millor futur a la literatura catalana contemporània. [«Avui», 5/1/2005]
«La porta del darrere» és un recull de quaranta poemes a través dels quals el viatge de la lectura i de l’art, el viatge interior, el viatge físic i el viatge de l’amistat i de les relacions humanes s’entrecreuen fins que apareix una figura d’un tapís, complexa i indesxifrable. La veu dels poemes agafa aquesta figura com a mirall de les seves pròpies dificultats i dubtes, de la seva pròpia capacitat de barrejar l’humor i la seriositat, les perplexitats i les conviccions. «La porta del darrere» es converteix aleshores en un emblema per accedir a la complexitat de les coses i de la vida. És també una imatge programàtica per a un tipus molt específic d’art de viure: sempre a punt d’entrar, sempre a punt de sortir. «La porta del darrere» és, en definitiva, un intent més per abocar-se al pou de l’existència humana.
Jordi Ibáñez Fanés
Nascut a Barcelona el 1962, és professor al Departament d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra. El seu camp d’investigació són les idees estètiques de la modernitat i la seva transformació i vigència en el món contemporani. Ha publicat la novel·la «Una vida al carrer» (2004) i el poemari «Nou homenatges i altres problemes» (2000). També és autor dels assaigs «Después de la decapitación del arte» (1996) i «La lupa de Beckett» (2004). Ha escrit una tesi sobre Benjamin i Heidegger i ha traduït al català Georg Büchner i Thomas Bernhard. Ha estat crític literari del diari «El País» i actualment col·labora a les pàgines de cultura de «La Vanguardia».
