La presència del teatre de Juli Vallmitjana (Barcelona 1873-1937) als escenaris barcelonins des de la seva primera estrena, el 1907, fins la darrera el 1929, estigué marcada per períodes de gran intensitat. Al llarg de vint-i-dos anys, Vallmitjana estrenà vint-i-sis textos originals i es convertí, si més no des del 1911, en un dramaturg conegut, d'èxit entre el públic popular. El triomf fulgurant de Juli Vallmitjana en l'escena catalana condicionà l'evolució posterior del seu teatre, ja que fixà, per al públic i la crítica la imatge del dramaturg com especialista en la temàtica dels gitanos i els baixos fons barcelonins i com un outsider dels corrents dominants.
