"És la meva obra favorita. És el consens general aquí [a la Gran Bretanya] que és la millor de les meves obres de teatre. Així que li tinc molt d'afecte. Mai se sap en el moment —algunes obres milloren amb el temps i altres fan el contrari." (13 d'octubre de 2010, Los Angeles Times És obvi que Contes de Hollywood, com diu el seu autor, millora amb el temps; el compromís polític de l'escriptor o l'artista és un tema que apel·la a cada generació, encara que de maneres diferents depenent del context històric. Durant la Segona Guerra Mundial, les tries estilístiques i estètiques significaven la possibilitat de posar en risc la pròpia vida, com demostra la història encara per escriure's de l'exili dels escriptors alemanys als Estats Units. L'obra escenifica els problemes polítics, estètics, econòmics…, que van haver d'afrontar aquests escriptors, i la seva relació conflictiva amb el món de Hollywood. Hi apareixen, de manera destacada, els germans Mann i Bertolt Brecht, junt amb personatges mítics del cinema de Hollywood, com els germans Marx o Johnny Weissmuller, a més de l'austrohongarès Ödön von Horváth, que llavors ja era mort, però que es converteix en el nostre particular Virgili i ens guia pel purgatori i l'infern hollywoodià dels anys quaranta. D'altra banda, la distància cultural entre la tradició intel·lectual europea i les idees i formes de la indústria cinematogràfica americana ens fa reflexionar sobre la inevitable incomunicació entre persones de diferents referents culturals.
