L’hivern encès, poema fet de poemes (39), hivern fet d’hiverns (2001-2011), és, per ara, el darrer llibre de versos que ens lliura Miquel Mestre, pugnaç i actiu component de la que fou anomenada per Pere Rosselló Bover “rebel Generació dels 70”. Llibre de maduresa del poeta (en el qual es mou entre l’experiència de la realitat i l’experiència del coneixement filosòfic i artístic, entre el dolor del món i la cada dia més difícil joia de viure), és també un llibre de plenitud. Adés càntic o clam, adés crida, pregària o elegia, la poesia de Mestre ens convida, ens incita a la reflexió profunda i senzilla (sovint dolorosa) que de cada cosa, de cada fet, de cada moment o de cada esdeveniment en pot fer brostar l‘escriptura en un món tan complex i globalitzat com l’actual.
Poeta amb més que demostrat ofici i dilatada producció, mai com ara Mestre no ens havia parlat amb tant rigor, amb tanta cura i amb tanta claredat poètica i conceptual.
