Sanmao és camí, és recerca i és vida, però sobretot és llibertat. Chenping, Echo, Sanmao: tres noms, tres nacionalitats que il·lustren la naturalesa errant de l'autora, de qui va fer del camí i dels qui el transiten la seva llar. Sanmao, caminant infatigable, fa bona la dita que la vàlua i la quantitat del tresor són sempre ínfimes si se les compara amb l'aventura que les va precedir; per gran que sigui el botí, sempre significa el mateix: l'arribada a un final, a un punt de no retorn, al nostre destí. Sanmao va fer del camí i la seva vida la més gran de les obres. La veu de Sanmao està destinada a ser universal pel que hi ha de particular en ella. Diaris del Sàhara, publicada l'any 1976, recull els anys que l'autora i el seu marit, José Quero, van viure al continent africà. Novel·la de viatges i memòries, Diaris del Sàhara és una carta d'amor incondicional i un cant a la vida que ens ofereix un testimoni directe de la trobada cultural que va viure la jove parella a l'entorn sahrauí. :Rata_ descobreix i publica per primera vegada al nostre país una de les veus més enigmàtiques i captivadores del continent asiàtic. Per mèrits propis, Sanmao hauria de ser considerada un clàssic del segle XX.
Certament, espero que els amics que m'estimen entenguin la meva situación. Si us plau, que no us sàpiga greu que no ens puguem veure l'avantatge de la literatura és que cada lector recrea l'obra en el moment de llegir. La Sanmao de carn i ossos no és més que algun dels seus petits personatges.
