Als 6 anys, quan totes les amigues jugaven a ser princeses, la Mireia Comas va descobrir un altre tipus de castells. Uns castells que parlaven d'esfo´ç, superació i treball en equip, i que definien al poble català, el seu poble. Des de llavors, mai més no se n'ha pogut desvincular.
Els castells no són de priceses és un recull d'matges des del punt de vista d'aquella nena castellera de 6 anys, que amb el temps s'ha convertit en fotògrafa professional.
Una dona que, a través de la constància i la passió, ha seguit el dia a dia de les colles castelleres retratant assajos, victòries, desil·lusions, sang suor, llàgrimes i, per descomptat, cultura catalana.
